9 de juny de 2013

Aqüeducte del Vallés






Historia

L’abastament aigua a la ciutat de Barcelona, és actualment una gran obra de l'enginyeria moderna i una de les infraestructures mes importants, pro no sempre ha estat així.

La primera pressa d’aigua per abastir la ciutat va ser l’antic aqüeducte roma que agafava l’aigua als voltants de Montcada i que posteriorment es convertí i modernitza com a Rec Comtal (veure post a aquest mateix bloc) va quedar insuficient amb els anys.

Cap a finals del segle XIX, amb lo que hom anomena la revolució industrial les necessitats d’abastament tant per les persones, com per l’incipient indústria, així com els canvis culturals i socials que impliquen fer arribar l’aigua corrent a les cases i crear una xarxa de clavegueram, deixant de dependre dels pous i fonts, que sovint es contaminaven amb les filtracions procedents dels pous morts, creen la necessitat de fer arribar a la ciutat un cabdal d’aigua suficient amb quantitat i qualitat, lo que impulsa la creació de diferents iniciatives tant publiques com sobre tot privades.

Amb aquest context empresaris i banquers, entre d’altres financen la construcció de l'Aqüeducte del Vallès, una infraestructura força important amb una longitud de18 km i una capacitat de 1700m3 diaris.

L’obra fou impulsada per Andreu Mari, empresari que tenia drets d’aigua a les rieres de Ripoll i Caldes i finançat pel banquer Manel Girona.

Es crea la “Empresa de Aguas del Bajo Vàlles” que explota el subministra entre l’any 1861 i el 1881. Aquest any es ven a la “Compagnie des Eaux de Barcelone” que ja explotava l’aigua de Dosrius.

L’any 1914 una greu epidèmia de tifus, que coincidia geogràficament amb el subministra del canal, posa amb evidencia les greus deficiències del servei i provoca un gran escàndol.

Finalment el canal passa a dependre de la Societat General d’Aigües de Barcelona que es fa amb l’hegemonia del subministra a la ciutat i explota el canal fins a mitjans del any 50 quan la ciutat al superar els 1,5 milions habitants necessita captar les aigües del riu Ter.

D’aquella infraestructura poc en queda amb els anys, pro han sobreviscut un seguit de aqüeductes de molt elegant factura arquitectònica, alguns rodejats per l'entorn urbà i altres amagats pels barrancs de Collserola.

Com visitar-lo


Us proposem un recorregut que a nosaltres ens va sorprendre força, pels indrets que trepitjarem.

De fet son dos, un de Ciutat Meridiana a l'estació de Metro de Roquetes i l'altre de Ciutat Meridiana a l'estació de Renfe de Cerdanyola del Vallés.



Mostra Torre Baro en un mapa més gran



De Ciutat Meridiana a Roquetes

Sortint de l'estació del Metro seguim amb direcció a ponent per l’avinguda dels Rasos de Peguera i molt aviat a la nostre esquerra creuant un barranc, trobarem el primer dels aqüeductes .







Ciutat Meridiana

Creurem el barri de Ciutat Meridiana, amb la referència de la direcció del primer aqüeducte i al següent torrent al costat d’un camp de futbol, trobarem el segon tram, força alt i bastant ben conservat.





Una drecera entre mig de les cases, força amagada ens permetrà remuntar el barranc i anar a cercar l’últim tram, sempre seguin la direcció que el propi canal es indica.




Aquest últim aqüeducte es permet enquadrar la Torre Baró entre les seves arcades



Pugem el barranc i es dirigim a la Torre Baró seguint per els camins indicats del parc.


La Torre Baró o el Castell, com l’indiquen alguns indicadors de la serra de Collserola, és un interessant edifici inacabat a la carena molt a prop del Turo de les Roquetes.Tot i moltes llegendes existents al voltant de l’edifici, la realitat és que la torre era un hotel, projectat a principis del segle XX a una urbanització que mai es va arribar a construir.


L’aqüeducte travessa la muntanya i les ultimes restes es troben al parc Apol·lo al Barri de Roquetes. 
De la torre Baró es pot agafar un autobús o baixar caminat fins a l’estació de metro de Roquetes ja dins el casc urbà de Barcelona.







Les vistes des de Torre Baró son extraordinàries tant sobre la ciutat de Barcelona, com cap a la vesant de Vallés.









De Ciutat Meridiana a Cerdanyola del Vallés

Aquest recorregut és una mica mes excursionista (sic), dons trepitjarem molt mes terreny forestal i a mes de l'aqüeducte poden fer interessants descobertes.




Sortirem igualment de l’estació de Metro de Ciutat Meridiana i passant pel carrer de damunt del primer aqüeducte girarem a la dreta per entrar al Parc de Collserola.
Quan arribem a l’alçada de l’àrea de lliure de Can Cuyas (a la nostre dreta a baix) cal cercar un corriol a l’esquerra que ens portarà a trobar un tram cobert de l’aqüeducte i tot seguint un dels trams penjats amb un paisatge mes feréstec. És l’aqüeducte del Torrent d’en Tapioles,

Tram cobert del canal d'aigua

Aqüeducte del Torrent d'en Tapioles







Seguint el torrent trobarem unes ocupacions il·legals molt abandonades i amb fase de neteja (Maig 2013) i una pista es portar al aparcament de cementiri de Collserola. Es el tram mes  poc agraït pro no podem evitar-lo.














Sant Iscle de les Feixes




El camí amb alguna petita desviació permet visitar Sant Iscle de les Feixes i la font vella de Can Catá i el seu entorn 
Masia de Can Catá



Masia situada a la serra de Collserola, a la vall de les Feixes. Està documentada des de l'any 1387, època en què es coneixia com mas Fàbrega. La casa actual va ser feta construir per Josep mas i Duran l'any 1723 i es va reformar el 1765. El 1773 va ser adquirida pel baró Ramon de Llordela.     Al segle XIX va passar a mans de la família Llopart. La casa conserva bàsicament l'estructura i fesomia del segle XVIII, tanmateix alterada per les ampliacions de finals del segle XIX i començament del XX.


Can Catá


Font vella de Can Catá


Quan s’obre la vall a la nostre dreta veurem al mig d’un camp la bonica ermita de Santa Maria de les Feixes, l’accés pro es por una finca particular.

Sta. Maria de les Feixes

Santa Maria de les Feixes


Petita capella rural documentada des del segle XIV. El primitiu edifici no ha deixat cap resta. L'edifici actual és una reconstrucció barroca, de l'any 1779. Té planta de creu llatina, campanar d'espadanya i un porxo davant la porta, amagat darrera dos grans xiprers. Ha estat restaurada fa pocs anys.

Aquí proposem fer un petit bucle al camí per anar a buscar un dels mes bonics dels aqüeductes d’aquesta infraestructura. De fet els ramals d’aquest final del tram son conduccions secundaries del ramal principal.

Aqüeducte de Canaletes

Per acabar aquest recorregut tornarem al camí principal de la vall de les Feixes i a pocs metres abans del Torrent de Sant Cugat encara trobarem un altre tram d’aquesta infraestructura tan important fa menys de cent anys.

Aqüeducte de Can Canaletes
Aqüeducte de Can Canaletes
Si seguim el camí principal, al entrar a Cerdanyola es converteix amb una ample avinguda amb algunes rotondes. Si no el deixem arribarem a l'estació de Renfe.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada