3 de novembre de 2013

La Fageda de la Grevolosa

La fageda de la Grevolosa, a la comarca d'Osona és un dels boscos mes bonics del nostre país.
Amagat entre la Serra de Llancers i la Serra de Curull, te forma de mitja lluna i actualment és un espai natural protegit per la Generalitat de Catalunya.
Hi podrem observar alguns dels arbres mes monumentals i catalogats de Catalunya.
Si pot accedir seguint la ruta que proposem o bé directament baixant del Coll de Bracons cap el Sud.
Els camins estan senyalitzats i no ofereixen cap dificultat.
La millor època per visitar-la és segurament la tardor, per gaudir dels colors tardorals de la fageda, pro a qualsevol estació, és poc gaudir d'aquest bonic recó.













Sant Nazari



Casa de Bracons













<

9 de juny de 2013

Aqüeducte del Vallés




Historia

L’abastament aigua a la ciutat de Barcelona, és actualment una gran obra de l'enginyeria moderna i una de les infraestructures mes importants, pro no sempre ha estat així.

La primera pressa d’aigua per abastir la ciutat va ser l’antic aqüeducte roma que agafava l’aigua als voltants de Montcada i que posteriorment es convertí i modernitza com a Rec Comtal (veure post a aquest mateix bloc) va quedar insuficient amb els anys.

Cap a finals del segle XIX, amb lo que hom anomena la revolució industrial les necessitats d’abastament tant per les persones, com per l’incipient indústria, així com els canvis culturals i socials que impliquen fer arribar l’aigua corrent a les cases i crear una xarxa de clavegueram, deixant de dependre dels pous i fonts, que sovint es contaminaven amb les filtracions procedents dels pous morts, creen la necessitat de fer arribar a la ciutat un cabdal d’aigua suficient amb quantitat i qualitat, lo que impulsa la creació de diferents iniciatives tant publiques com sobre tot privades.

Amb aquest context empresaris i banquers, entre d’altres financen la construcció de l'Aqüeducte del Vallès, una infraestructura força important amb una longitud de18 km i una capacitat de 1700m3 diaris.

L’obra fou impulsada per Andreu Mari, empresari que tenia drets d’aigua a les rieres de Ripoll i Caldes i finançat pel banquer Manel Girona.

Es crea la “Empresa de Aguas del Bajo Vàlles” que explota el subministra entre l’any 1861 i el 1881. Aquest any es ven a la “Compagnie des Eaux de Barcelone” que ja explotava l’aigua de Dosrius.

L’any 1914 una greu epidèmia de tifus, que coincidia geogràficament amb el subministra del canal, posa amb evidencia les greus deficiències del servei i provoca un gran escàndol.

Finalment el canal passa a dependre de la Societat General d’Aigües de Barcelona que es fa amb l’hegemonia del subministra a la ciutat i explota el canal fins a mitjans del any 50 quan la ciutat al superar els 1,5 milions habitants necessita captar les aigües del riu Ter.

D’aquella infraestructura poc en queda amb els anys, pro han sobreviscut un seguit de aqüeductes de molt elegant factura arquitectònica, alguns rodejats per l'entorn urbà i altres amagats pels barrancs de Collserola.

Com visitar-lo

Us proposem un recorregut que a nosaltres ens va sorprendre força, pels indrets que trepitjarem.

De fet son dos, un de Ciutat Meridiana a l'estació de Metro de Roquetes i l'altre de Ciutat Meridiana a l'estació de Renfe de Cerdanyola del Vallés.

De Ciutat Meridiana a Roquetes

Sortint de l'estació del Metro seguim amb direcció a ponent per l’avinguda dels Rasos de Peguera i molt aviat a la nostre esquerra creuant un barranc, trobarem el primer dels aqüeductes .







Ciutat Meridiana

Creurem el barri de Ciutat Meridiana, amb la referència de la direcció del primer aqüeducte i al següent torrent al costat d’un camp de futbol, trobarem el segon tram, força alt i bastant ben conservat.





Una drecera entre mig de les cases, força amagada ens permetrà remuntar el barranc i anar a cercar l’últim tram, sempre seguin la direcció que el propi canal es indica.




Aquest últim aqüeducte es permet enquadrar la Torre Baró entre les seves arcades



Pugem el barranc i es dirigim a la Torre Baró seguint per els camins indicats del parc.


La Torre Baró o el Castell, com l’indiquen alguns indicadors de la serra de Collserola, és un interessant edifici inacabat a la carena molt a prop del Turo de les Roquetes.Tot i moltes llegendes existents al voltant de l’edifici, la realitat és que la torre era un hotel, projectat a principis del segle XX a una urbanització que mai es va arribar a construir.


L’aqüeducte travessa la muntanya i les ultimes restes es troben al parc Apol·lo al Barri de Roquetes. 
De la torre Baró es pot agafar un autobús o baixar caminat fins a l’estació de metro de Roquetes ja dins el casc urbà de Barcelona.







Les vistes des de Torre Baró son extraordinàries tant sobre la ciutat de Barcelona, com cap a la vesant de Vallés.













De Ciutat Meridiana a Cerdanyola del Vallés

Aquest recorregut és una mica mes excursionista (sic), dons trepitjarem molt mes terreny forestal i a mes de l'aqüeducte poden fer interessants descobertes.




Sortirem igualment de l’estació de Metro de Ciutat Meridiana i passant pel carrer de damunt del primer aqüeducte girarem a la dreta per entrar al Parc de Collserola.
Quan arribem a l’alçada de l’àrea de lliure de Can Cuyas (a la nostre dreta a baix) cal cercar un corriol a l’esquerra que ens portarà a trobar un tram cobert de l’aqüeducte i tot seguint un dels trams penjats amb un paisatge mes feréstec. És l’aqüeducte del Torrent d’en Tapioles,

Tram cobert del canal d'aigua

Aqüeducte del Torrent d'en Tapioles



Seguint el torrent trobarem unes ocupacions il·legals molt abandonades i amb fase de neteja (Maig 2013) i una pista es portar al aparcament de cementiri de Collserola. Es el tram mes  poc agraït pro no podem evitar-lo.














Sant Iscle de les Feixes




El camí amb alguna petita desviació permet visitar Sant Iscle de les Feixes i la font vella de Can Catá i el seu entorn 
Masia de Can Catá



Masia situada a la serra de Collserola, a la vall de les Feixes. Està documentada des de l'any 1387, època en què es coneixia com mas Fàbrega. La casa actual va ser feta construir per Josep mas i Duran l'any 1723 i es va reformar el 1765. El 1773 va ser adquirida pel baró Ramon de Llordela.     Al segle XIX va passar a mans de la família Llopart. La casa conserva bàsicament l'estructura i fesomia del segle XVIII, tanmateix alterada per les ampliacions de finals del segle XIX i començament del XX.


Can Catá


Font vella de Can Catá


Quan s’obre la vall a la nostre dreta veurem al mig d’un camp la bonica ermita de Santa Maria de les Feixes, l’accés pro es por una finca particular.

Sta. Maria de les Feixes

Santa Maria de les Feixes


Petita capella rural documentada des del segle XIV. El primitiu edifici no ha deixat cap resta. L'edifici actual és una reconstrucció barroca, de l'any 1779. Té planta de creu llatina, campanar d'espadanya i un porxo davant la porta, amagat darrera dos grans xiprers. Ha estat restaurada fa pocs anys.

Aquí proposem fer un petit bucle al camí per anar a buscar un dels mes bonics dels aqüeductes d’aquesta infraestructura. De fet els ramals d’aquest final del tram son conduccions secundaries del ramal principal.

Aqüeducte de Canaletes

Per acabar aquest recorregut tornarem al camí principal de la vall de les Feixes i a pocs metres abans del Torrent de Sant Cugat encara trobarem un altre tram d’aquesta infraestructura tan important fa menys de cent anys.

Aqüeducte de Can Canaletes
Aqüeducte de Can Canaletes
Si seguim el camí principal, al entrar a Cerdanyola es converteix amb una ample avinguda amb algunes rotondes. Si no el deixem arribarem a l'estació de Renfe.








4 de maig de 2013

El Rec Comtal

Una matinal molt agradable, a prop de Barcelona és resseguir l’antic Rec Comtal, actualment sense us directe al subministrament d’aigua a Barcelona, pro amb gran importància històrica per el que va representar per al desenvolupament industrial, agrícola i social de la ciutat amb segles passats.


El rec neix a la captació d’aigües freàtiques de la llera del riu Besos a Montcada i Reixac.
Actualment la mina és als baixos d’una llar per la gent gran, que demanant permís es pot visitar. 




Podem recorre la part descoberta del rec començat a la sortida de la mina a Montcada i Reixac fins arribar a la frontera dels barris de Vallbona i la Trinitat, un recorregut d’uns 3 km.



A Montcada un petit tram queda amagat sota els carrers i cal fer un tomb
 per dins la vila per tornar a trobar el cabdal a cel obert.





Sortida de les aigües a cel obert


Sortint de Montcada el rec passa per racons força bucòlics i tranquils amb contrast 
amb la proximitat de les grans vies de comunicació que ens envolten per tot arreu.




Arribem al barri de Vallbona, ja a la ciutat de Barcelona. 
La tranquil·litat de l’indret ens sorprèn, això és un mon apart.



Antic pont a Vallbona


Petits horts que fan servir l’aigua del rec.


El rec continua encara uns centenars de metres fins a les proximitats d’una benzinera a la C-17 que haurem de travessar i seguint per l’estreta acera arribar a les primeres cases del barri de la Trinitat.

Per dins de la ciutat de Barcelona es poden buscar encara molts indrets pels que passava el rec Comtal, pro això ja és una altra historia

Powered by Wikiloc





Un bloc per conèixer tota l'historia del rec Comtal : El Rec Comtal







6 de gener de 2013

Visita als Espais Naturals del Delta del Llobregat




Els espais naturals del Delta del Llobregat, molt a prop de Barcelona permeten gaudir d'una gran diversitat biològica.
A lo llarg de l’any les especies canvien amb el pas les especies migradores que fan servir l’indret com a punt d'aturada en els seus desplaçaments entre el Nord i centre d'Europa i els espais de l’Africa.




<
Veure vídeo
Estany de Remola
Els espais estan repartits per difunts indrets propers pro que han de visitar-se per separat, als termes municipals del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi.
L’indret mes importat és la reserva del Remolar Filipines al costat mateix de la terminal T1 de l’aeroport, dons esta equipat amb alguns aguaits i és on es pot veure normalment mes fauna.


Ànecs Coll Verd

Un seguit d’aguaits permeten observar la fauna sense ser vistos i amb sort fer alguna fotografia a curta distancia.
Al ser un parc metropolità, els caps de setmana pot ser que hi trobem una mica massa de gent, que per desgracia no té l'educació i sensibilitat per estar amb un indret natural on el silenci i la discreció son fonamentals per poder gaudir de la fauna.


Fredelugues
La gestió d'horaris dels espais tampoc és massa adient per gaudir de la natura, dons els horaris d'apertura i tancament son mes propis d'un museu gestionat per funcionaris, que d'un indret natural que té els seus horaris propis.
La falta de sensibilitat comença a vegades amb els nostres dirigents.
Amb tot és un indret únic per la seva proximitat per gaudir de la natura.