El Castell de Centelles (o de Sant Martí) no és només una ruïna romàntica, sinó el testimoni petri de la formació del feudalisme a la Catalunya Vella. Dins d'aquest conjunt, el Recinte Sobirà representa l'essència més antiga i inexpugnable del domini senyorial.
El Recinte Sobirà: l'inexpugnable bressol dels Centelles
La fortalesa s’alça sobre un turó de forma cònica gairebé perfecta a 855 metres d’altitud, des d'on domina visualment la Plana de Vic i el pas estratègic del Congost. El Recinte Sobirà se situa a la part més elevada del conjunt, encaixat directament sobre una mola rocosa que li conferia una defensa natural gairebé absoluta.
Context històric i logística
| Lloc | Període clau | Interès històric principal |
|---|---|---|
| Recinte Sobirà | S. IX - XIII | Nucli primigeni carolingi i seu de l'antiga església de Sant Esteve. |
| Vilar Sentelias | S. IX | Assentament pagès original als peus de la fortalesa que donaria nom a la nissaga. |
| Capella de Sant Esteve | Documentada el 898 | Centre religiós del castell comtal abans del trasllat al recinte inferior. |
Orígens i època comtal (segles IX-XIII)
- Fundació carolíngia: Les fonts suggereixen que la fortalesa fou aixecada pels carolingis durant el segle IX, possiblement aprofitant ocupacions protohistòriques prèvies i sota l'impuls del comte Guifré el Pilós (879-897).
- La primera fita documental (898): El castell apareix esmentat per primer cop el 5 d'agost de 898 amb el nom de «castell de Sant Esteve», situat al vilar de «Sentelias», en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Congost oficiada pel bisbe Gotmar de Vic.
- Significació com a castrum: En aquesta època, el Recinte Sobirà no era una simple torre aïllada, sinó un nucli fortificat o castrum que allotjava l'església de Sant Esteve. Tot i que la penya superior era abrupta i poc habitable, l'ocupació s'estenia per la terrassa immediatament inferior per tal d'acollir la guarnició i els pagesos que pagaven delmes a l'església castral.
- Domini comtal i la nissaga dels Centelles: Inicialment, el castell pertanyia als comtes de Barcelona. Més endavant, la família Centelles n'assumí la senyoria; Bernat de Centelles ja hi consta formalment com a senyor l'any 1242, moment en què la fortificació comença a conèixer-se amb el cognom de la nissaga.
- Inexpugnabilitat i funció estratègica: Més enllà de la protecció del pas del Congost, el castell era la màxima expressió del domini feudal sobre la pagesia local. La seva inexpugnabilitat el convertí en un centre de poder polític i judicial estable fins a la decadència de l'Edat Moderna.
Dades poc conegudes i curiositats
- 📌 L'enigma de l'Ollic: A prop del castell es troba la tomba de l'Ollic, un dolmen funerari que demostra que aquest enclavament estratègic ja tenia una importància cabdal per a les societats prehistòriques molt abans de l'arribada dels carolingis.
- 🌾 L'espai agrari de Les Comes: Entre la base del turó i la muralla sudoccidental es conserven unes feixes de conreu creades deliberadament a l'Edat Mitjana, un fet que indica que la fortalesa i el seu espai productiu formaven un tot organitzat des dels orígens.
- 🧱 Connexions arquitectòniques: El parament més antic del Recinte Sobirà es diferencia clarament de les reformes del segle XV per l'ús de pedra calcària ben treballada i morter net, a diferència de les ampliacions posteriors, realitzades amb una pedra sorrenca molt més basta.
La Llegenda de les Cent Teies: L'Origen d'un Nom
Aquesta narració ens transporta, segons la tradició popular, al segle VIII, en un context d'enfrontament entre les forces musulmanes que ocupaven la fortalesa i les tropes cristianes.
- L'Escenari del Setge: El castell de Sant Martí (aleshores de Sant Esteve) es trobava sota domini sarraí i resistia tenaçment el setge dels cristians, dirigits segons algunes versions per Lluís el Pietós i ajudats per Sant Miquel.
- L'Estratagema del Pastor: Davant la impossibilitat de prendre la mola rocosa per la força, un humil pastor de Santa Coloma va proposar una astúcia: lligar feixos de llenya encesos (teies) a les banyes de cinquanta bocs.
- L'Engany Nocturn: En plena nit, es van atiar els animals cap al castell. Els defensors musulmans, en veure aquelles cent llums avançant en la foscor, van creure que s'acostava un exèrcit formidable de soldats i van fugir espantats.
- Etimologia Popular: Aquestes "cent teies" haurien donat nom al lloc i a la futura baronia de Centelles. Existeix una variant de la llegenda on els papers s'inverteixen: els cristians eren els qui defensaven el castell i van fer descendir els bocs per foragitar els atacants musulmans.
Context: El Tapís Llegendari del Castell
La llegenda de les teies no és un fet aïllat, sinó que forma part d'un cicle narratiu que reforça el caràcter inexpugnable i misteriós de la fortalesa.
| Element Llegendari | Significat / Protagonista | Connexió Històrica |
|---|---|---|
| Cent Teies | Engany militar i origen del nom. | Transició de l'època sarraïna a la carolíngia. |
| Túnel Secret | Mina que connectaria el castell amb Aiguafreda. | Probable referència a les canalitzacions o sitges de la Casa del Moro. |
| El Pont Penjat | Unió mítica entre el castell i la serra veïna. | Documentat històricament; es va desplomar el 1827. |
| L'Espasa de la Llavina | Regal de Felip V a la família Llavina per la seva ajuda. | Vinculat a la Guerra de Successió i l'agutzil reial Josep Llavina. |
Dades Poc Conegudes i Curiositats
- Simbolisme del Boc: L'ús de bocs en la llegenda de les teies connecta amb el món de la bruixeria, molt present a la zona ("de Centelles, bruixes totes elles"). El boc era la forma que prenia el diable en els aquelarres, i el seu ús en la llegenda com a eina de victòria cristiana és un gir narratiu fascinant.
- La Resistència i el Peix: Una variant de les llegendes de setge explica que, per demostrar abundància i forçar la retirada de l'enemic, els habitants del castell van obrir les portes mostrant plats de fruita fresca i peix, suggerint l'existència d'un pas secret cap al riu.
- La Payrona: Dins el folklore local, cal no oblidar la figura de la Payrona, la bruixa que va morir a la presó de la vila el 1619 i que encara avui s'esmenta en les rutes culturals com a part del patrimoni immaterial.
Suggeriment de Connexions
Aquest univers llegendari es pot resseguir físicament a través de la Ruta de la Baronia, que connecta el Castell de Sant Martí amb elements com la Font Grossa (lloc de bugada de dones d'aigua en altres relats) i el Mas El Cerdà. Així mateix, l'explicació de les teies té un paral·lel en moltes altres zones de la Catalunya Vella on s'atribueixen estratagemes similars per explicar la conquesta cristiana contra els "moros".