Canfranc: el renaixement del colós dels Pirineus
"L'estació internacional de Canfranc és molt més que una obra d'enginyeria. Durant gairebé un segle ha estat escenari de grans somnis ferroviaris, espionatge, tràfic d'or nazi, xarxes d'evasió i, finalment, d'una espectacular recuperació patrimonial. Avui torna a ser una de les joies arquitectòniques dels Pirineus."
Un somni ferroviari entre dos països
Quan el rei Alfons XIII i el president francès Gaston Doumergue van inaugurar oficialment l'Estació Internacional de Canfranc el 18 de juliol de 1928, Europa contemplava una de les infraestructures ferroviàries més ambicioses del continent.
Situada a la vall de l'Aragó, al peu del túnel del Somport, havia de convertir-se en la gran porta ferroviària entre Espanya i França.
L'edifici principal impressionava per les seves dimensions:
Una estació pensada per unir Europa
La diferència d'ample de via entre França i Espanya obligava a realitzar a Canfranc totes les operacions duaneres.
Cada dia hi convivien:
Durant els primers anys, l'activitat era intensa i convertia Canfranc en un dels principals nusos ferroviaris dels Pirineus.
Quan la guerra va transformar Canfranc
La Segona Guerra Mundial va canviar completament el destí de l'estació. Després de l'ocupació alemanya de la França de Vichy, entre 1942 i 1944, la Wehrmacht i la Gestapo van controlar la zona francesa de l'estació mentre, a pocs metres, continuaven treballant la Guàrdia Civil i les autoritats espanyoles. Una situació gairebé única a Europa.
"Aquelles andanes es van convertir en un dels punts estratègics més importants dels Pirineus."
El pas de l'or nazi
Canfranc va ser una peça fonamental en el comerç entre el Tercer Reich i la Península Ibèrica. Des de Suïssa arribaven combois carregats d'or que servia per pagar el wolframi extret principalment a Galícia, un mineral imprescindible per fabricar acer especial i munició perforant.
Els anomenats Papers de Canfranc, descoberts l'any 2000, van demostrar documentalment el pas de:
Una part d'aquest or va quedar al Banc d'Espanya i la resta va continuar cap a Portugal.
Una porta cap a la llibertat
Però Canfranc també va representar esperança. Centenars de jueus, aviadors aliats, membres de la Resistència i perseguits polítics van intentar travessar els Pirineus utilitzant xarxes clandestines.
Albert Le Lay
Responsable de la duana francesa que, desafiant la Gestapo, va ajudar milers de persones a escapar gràcies a una complexa xarxa de passadors i guies locals.
Els passadors dels Pirineus
Sense els guies de muntanya, la majoria d'aquelles fugides haurien estat completament impossibles. Pastors, contrabandistes i habitants de les valls guiaven els refugiats durant la nit per colls de més de 2.000 metres.
Entre les rutes més conegudes destaquen:
"Molts caminaven durant hores amb roba de ciutat, enmig de la neu i evitant les patrulles alemanyes."
El final d'una gran estació
La història d'esplendor de l'estació es va tallar de sobte la primavera de l'any 1970, canviant per sempre el destí d'aquesta gran entrada als Pirineus.
L'accident de l'Estanguet
Un tren francès sense frens va descarrilar i va destruir el pont de l'Estanguet. França va decidir de manera unilateral no reconstruir-lo, tancant l'eix internacional.
La connexió internacional va quedar definitivament interrompuda i Canfranc va iniciar una lenta decadència que s'allargaria durant més de cinquanta anys.
"L'edifici monumental va quedar pràcticament abandonat i es va convertir en una icona de la melancolia i del patrimoni ferroviari perdut de tot el continent."
El renaixement de Canfranc
Després d'una llarga i meticulosa restauració, l'emblemàtic complex ha aconseguit trencar el silenci del seu abandonament per recuperar tota la seva antiga esplendor.
Nova terminal
Es va inaugurar la nova terminal ferroviària, reordenant les vies i preparant l'entorn per a les necessitats i el trànsit modern del segle XXI.
Hotel de 5 estrelles
El magnífic edifici històric va reobrir convertit en un hotel de luxe exclusiu, mantenint amb total fidelitat bona part dels seus icònics elements originals com fusta, ferro i vidre.
"El colós dels Pirineus ja no és només una cicatriu del passat abandonat; és una gran joia restaurada que torna a brillar amb orgull davant del món."