La Veu de Catalunya
Camp d'Aviació de Vidreres
Tragèdia i Tenacitat al Nou Camp d'Aviació Republicà
En temps d'una Espanya esquinçada per la guerra fratricida, Catalunya esdevé un bastió de la resistència republicana. Amb l'auge de la guerra aèria, la necessitat de defensar el nostre territori s'ha fet més urgent que mai. És en aquest context que neix el Camp d'Aviació de Vidreres, un testimoni tant de l'enginy com de la tragèdia.
Naixement d'un Gegant
A la primavera de 1937, les planes al sud de Vidreres van començar a transformar-se en un formiguer d'activitat. Sota la supervisió del Tinent Victor Gasull, centenars de treballadors locals van començar la monumental tasca de construir un camp d'aviació modern. La construcció va implicar l'anivellament del terreny, la qual cosa va requerir la demolició de la masia de Can Puig i la desviació de rierols. El camp d'aviació resultant era impressionant per a la seva època, amb dues pistes que es creuaven per permetre l'enlairament i l'aterratge amb els vents predominants. La pista principal s'estenia per 1.250 metres, mentre que la secundària arribava als 1.000 metres.
Vida i Ànima al Camp
A principis de 1938, el camp d'aviació va entrar en funcionament, convertint-se en la llar de la 2a Esquadrilla del Grup 30 de les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE). Sota el comandament del Capità José Sánchez Calvo, uns 50 militars, incloent-hi 17 pilots, 6 observadors i 13 bombardiers, van arribar amb 12 bombarders Polikarpov R-Z "Natacha". Els oficials i suboficials es van instal·lar a Can Xiberta, mentre que el lloc de comandament es va establir a la masia de Can Batllosera.
El camp d'aviació, tot i la seva modernitat, s'enfrontava a reptes. Mancant d'hangars i polvorins tradicionals, es van construir trinxeres improvisades en un bosc de pins proper per emmagatzemar bombes i combustible. La masia de Can Batllosera també va ser fortificada amb un búnquer de formigó armat per protegir el personal dels atacs aeris.
El Terror del Cel
L'operació del Camp d'Aviació de Vidreres va ser tràgicament breu. A l'abril de 1938, l'enemic va llançar una sèrie de quatre bombardejos devastadors sobre el camp. Els avions de l'Aviació Legionària italiana, procedents de les Illes Balears, van llançar tones d'explosius sobre les pistes i les instal·lacions.
El 14 d'abril va ser un dia especialment nefast, amb dos atacs en el mateix matí. El primer atac va agafar per sorpresa una esquadrilla de Polikarpov R-Z "Natacha" que es preparaven per enlairar-se, amb la destrucció de dues aeronaus i danys a una altra. El cel va caure sobre Vidreres, provocant la mort de tres civils i tres militars republicans.
Un Legat Durador
Després dels bombardejos, el camp d'aviació va ser abandonat temporalment. Tot i que potser es va utilitzar de manera esporàdica més tard, la seva importància estratègica va disminuir. Avui, el terreny ha estat retornat als seus antics propietaris, però les restes del camp d'aviació encara es poden trobar. El búnquer de Can Batllosera, les trinxeres del Bosc d'en Puig i la casa de Can Xiberta, ara un centre de formació, serveixen com a recordatoris silenciosos d'aquests temps turbulents.
