Descoberta i memòria a la ruta de les bruixes de Centelles
Aquest itinerari circular pels entorns de Centelles combina natura i memòria històrica per paisatges de gran bellesa. El recorregut ens revifa el record d'un temps obscur en què la por, la ignorància i l'abús de poder van alimentar el mite del sobrenatural. Una dèria col·lectiva que va desencadenar la persecució de moltes dones, condemnades pel simple fet de viure al marge de les convencions o per guardar els secrets remeiers de la medicina tradicional.
La ruta comença a Centelles, on es pot arribar còmodament amb vehicle propi o en tren mitjançant la línia de Renfe. El primer indret destacat que visitarem és la casa de colònies de Mas Banyeres, una antiga casa senyorial situada molt a prop de l'anomenat cercle de les bruixes. Aquest racó del bosc, on els arbres creixen formant un cercle natural, ha estat escenari històric i accentua el caràcter màgic de la ruta.
Reprenent la marxa, el sender s'endinsa en paisatges que respiren la memòria de les bruixes. Per una banda, ens atenyen els espadats dels cingles del Bertí i les singulars formacions rocoses dels Caixals Corcats, un escenari d'una gran força inspiradora. Per l'altra, la ruta discorre entre masies tradicionals i fa parada a la Font Calenta, un altre racó boscós impregnat d'efluvis de llegenda.
Fent camí, el sender ens mena cap a la riera de la Llavina i les seves fonts naturals. Pocs passos més enllà ens espera l'històric molí de la Llavina, un casal emblemàtic que avui manté la tradició viva reconvertit en espai d'elaboració i tast de formatges artesans.
Des del molí, el tram final ens torna cap al nucli de Centelles tot travessant la zona industrial. En conjunt, la Ruta de les Bruixes és una invitació privilegeda a fusionar el senderisme amb la memòria històrica: un recorregut que ens fa gaudir del paisatge mentre redimeix el record de les dones injustament condemnades en nom de la ignorància.
Les bruixes són un element present en la cultura popular de molts països, i Catalunya no n'és una excepció. En la història de la comarca d'Osona, on es troba el municipi de Centelles, les bruixes han estat sempre presents i han estat objecte de moltes llegendes i supersticions. Les bruixes eren dones que, segons la creença popular, tenien pactes amb el diable i eren capaces de fer mal a la gent a través de conjurs i encanteris. Es deia que podien fer malalties, maldecirs, fer mal de ulls o fins i tot controlar el temps.
A la zona de Centelles, s'han registrat diversos casos d'acusacions de bruixeria durant els segles XVII i XVIII. Això es deu en gran part a la por i la superstició que envoltaven les dones que es dedicaven a l'ús de les plantes i les herbes amb finalitats curatives. Però les bruixes també eren vistes com a figures poderoses i màgiques, capaces de guiar les persones pel camí correcte i de realitzar miracles. En moltes llegendes, són presents com a figures positives, que ajuden els protagonistes en les seves aventures. La Ruta de les Bruixes de Centelles, que esmentava anteriorment, és una proposta que busca recuperar la figura de les bruixes i la seva relació amb el territori. A través d'una caminada per indrets plens de llegenda i misteri, es pot conèixer la història i la cultura popular de la zona.
En resum, les bruixes són una part important del patrimoni cultural i històric de Catalunya, i encara avui en dia són presents en la imaginació col·lectiva. Descobrir les llegendes i les històries que envolten les bruixes pot ser una experiència enriquidora, que ens permet conèixer millor la nostra cultura i les nostres arrels.
Les bruixes, una llegenda de maldat
Les bruixes, una llegenda de maldat
Les bruixes, dones amb poders màgics, aliades del dimoni, que es poden transformar en animals com ara els gats negres, volar muntades en cavalls o escombres, són una constant a la cultura europea des de l'edat mitjana fins fa molt pocs anys.
Però, què hi ha de cert i d'on surt aquesta creença que tantes desgràcies i morts portarà al llarg dels anys?
Des dels temps primitius, els humans saben que han de defensar-se de possibles amenaces: animals salvatges, fenòmens naturals, la fam... i també d'altres humans que poden fer-los mal.
Algunes d'aquestes amenaces són evidents i fàcils d'identificar (p. ex., els animals salvatges), però n'hi ha d'altres que costa atribuir-les a un origen concret...
Què fa que un infant desaparegui, que un membre de la comunitat emmalalteixi i mori sobtadament, que les reserves de menjar es facin malbé o que un llamp els mati el ramat? Especialment, la por que als nens petits els passi alguna cosa o que algú els faci mal...
Tot això crea la necessitat de trobar a qui culpar de totes les desgràcies, i a qui millor que a aquelles dones que potser són una mica diferents de la suposada normalitat de la comunitat:
- En primer lloc, perquè són dones, considerades sovint les persones més febles del grup.
- En segon lloc, per la ignorància que fa veure coses màgiques on no hi ha més que coneixements. Moltes dones, que per tradició eren les encarregades de guarir els malalts, van anar desenvolupant coneixements com l'elaboració de fàrmacs, ungüents o remeis que adquirien per experiència pròpia i per herència entre mares i filles ("Aquella família... totes bruixes...").
Els grecs, amb les seves teories filosòfiques, troben explicacions en forma de llegendes de l'Olimp, com la que conta la creació de la temible figura de Làmia (dona meitat donzella, meitat serp, representada en alguns casos com qui s'enduu els fills, els assassina i se'n beu la sang). Segons aquesta llegenda, a l'Olimp, el gran déu Zeus, casat amb Hera, li és infidel amb Làmia i hi té diversos fills. Hera, despitada, es venja matant els fills producte d'aquest adulteri i aconsegueix que Làmia sigui expulsada de l'Olimp.
Aquesta terrible venjança fa embogir Làmia, que, expulsada al món dels humans, es torna un sinistre personatge que segresta i mata les criatures. Sobre tot si la mare, alguna vegada, ha amenaçat les criatures amb expressions com "a veure si un dia se't mporten" amb la intenció de posar en regla algun comportament incorrecte de la mainada, però sense més intenció que atemorir-los.
Làmia, el mal, és capaç d'apoderar-se de l'esperit d'algunes dones i fer-les servir per a les seves malifetes. Aquest ésser malvat associat al mal s'instal·la al subconscient d'una societat molt poc formada i normalment amb moltes dificultats en la seva vida diària. Què hi ha més fàcil que atribuir tots els mals a algú, assenyalant-lo com a posseït pel mal més absolut?
L'Església Catòlica hi veu també una oportunitat de prendre el control i comença a perseguir aquelles persones que li discuteixen la influència. Una remeiera que guareix malalts pot posar en qüestió algunes veritats de l'Església i les seves veritats divines... Una persona que qüestionés l'ordre que l'Església volia imposar, desafiant el seu marit o vivint una vida independent, era vista com una amenaça.
El Papa Joan XXII (1249-1334) i posteriorment el Papa Innocenci VIII (1432-1492) promulguen sengles butlles que marquen el tractament institutional de la bruixeria en considerar-la herètica i facultar el Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició per perseguir-la.
L'any 1489, un tractat sobre la influència dels dimonis sobre les bruixes, "De Lamiis et pythonicis mulieribus", escrit pel teòleg Ulrich Molitor (c. 1442 - c. 1507) i dirigit especialment als jerarques eclesiàstics, crea una opinió oficial de l'Església i provoca una autèntica caça de bruixes a tot el món cristià.
No hi ha dates fiables de la repressió exercida sobre les dones acusades de bruixes, però una aproximació estima en més de 100.000 les dones executades a tot Europa (unes 50 a Catalunya).
El poble de Centelles té fama de tenir bruixes. Es diu que vivien en coves al voltant del poble i que hi feien rituals satànics. D'aquí vénen rodolins com: "De Centelles, bruixes totes elles" o "Centelles, terra de bruixes". A Centelles hi ha constància de l'execució d'una dona que fou penjada al Pla de les Forques i d'una altra dona anomenada na Payrona, que va morir a les presons dels comtes de Centelles complint condemna per bruixeria.
Per sort, aquelles persecucions van acabar i ara a molts indrets es vol reivindicar la figura de la bruixa com un personatge de la cultura popular: es fan festes, fires i es reprodueixen fins i tot rituals per tal d'esborrar una vergonya històrica que va ser culpar unes persones, que com a molt eren diferents, de tot el mal de la societat.
Les creences populars sobre bruixes han estat una part important de la cultura catalana durant segles. Molts refranys i dites populars han sorgit a partir d'aquestes creences i s'han transmès de generació en generació. Aquí en teniu alguns exemples:
🧙♀️ Refranys i significats
"Qui no té de bruixes, té de bojos."
Fa referència a la idea que tothom té alguna cosa estranya o inesperada en la seva vida, que pot ser atribuïda a l'acció de les bruixes o altres forces sobrenaturals.
"Bruixa peluda, mala persona."
Fa referència a la idea que les bruixes tenen una aparença física diferent de la resta de les persones, i que això és un signe de maldat i mala intenció.
"La bruixa riallera, la mort ben certa."
Fa referència a la idea que les bruixes són capables de predir el futur i que, si una bruixa riu, és un mal presagi que indica la mort imminent.
"Les bruixes mai no moren, només canviem de forma."
Fa referència a la idea que les bruixes són immortals i que, encara que puguin ser condemnades a mort per les autoritats, sempre tornen sota una altra forma o encarnació.
"Bruixa que no es veu, cor que no es sent"
Fa referència al fet que algunes persones poden ser malvades i perjudicials, tot i que no ho mostren obertament.
"Com més bruta la bruixa, més grossa la garrofa"
Insinua que les persones més dolentes i malvades són sovint les més benestants i poderoses, però a la llarga el seu destí no serà bo.
"La nit de les bruixes, tots els gats són pardals"
Indica que en situacions de confusió i desordre, les persones poden fer judicis equivocats o ser enganyades.
"Bruixa riallera, o plou o neva"
Fa referència al fet que les bruixes, en la imaginació popular, poden influir en el clima i les condicions meteorològiques.
"Bruixa que no vol ser vista, pel camí es desvia"
Insinua que les persones que tenen coses a amagar sovint intenten evitar la detecció o la vigilància.
"Bruixa amb morter, cada any en té un fill"
Fa referència a la creença popular que les bruixes eren capables de tenir relacions sexuals amb dimonis o altres éssers sobrenaturals i d'aquesta manera engendrar fills estranys.
"Bruixa desvetllada, foc i fum a casa"
Insinua que les persones que es dediquen a pràctiques bruixoles poden provocar desgràcies o danys als altres.
"Bruixa que es pentina, al seu fill deja la ruïna"
Fa referència al fet que les persones que posseeixen poders màgics poden sovint utilitzar-los per obtenir beneficis personals, sense tenir en compte les conseqüències per als altres.
"Bruixa que té jardí, mai no té prou remei"
Insinua que les persones amb molts recursos o avantatges sempre volen més i mai estan satisfetes.
"Qui veu una bruixa, té set dies de por; qui la toca, en té trenta"
Fa referència a la creença popular que les bruixes eren criatures perilloses i que el contacte amb elles podia portar desgràcies o mals de cap.
✨ Altres dites populars de la bruixeria a Catalunya
- • "Quan el dimoni no té res a fer, mata mosques amb el cua."
- • "Qui no té de bruixa, té de covarda."
- • "Qui vol passar per savi, que vagi a la bruixa i aprengui."
- • "Qui no creu en bruixes, no en veu mai."
- • "Les bruixes es pentinen amb pentes de ferro."
- • "L'endemà de Sant Joan, la bruixa torna al seu cau."
- • "Si una bruixa t'ha fet mal, torna-li el mal amb un collaret."
- • "La bruixa quan és vella, tot ho sap i tot ho sent."
- • "Si veus una bruixa, no li tinguis por, perquè el que pot fer és ben poc."
- • "Les bruixes a l'altar i els dimonis a l'infern."
- • "Les bruixes no moren, només es transformen."
- • "Les bruixes ballen amb els dimonis a la nit de Sant Joan."
- • "Les bruixes volen a la nit en forma de corb o de llebre."
- • "Les bruixes són com les rates, que no les veus fins que no les tens damunt."
🌤️ Variants del refrany "Plou i fa sol":
Bibliografia
- Amades, Joan. Costumari Català. Edicions 62, 1982.
- Gavaldà, M. A. Bruixes i bruixeria a Catalunya. Pagès editors, 2007.
- Guinot, Enric. Bruixes i bruixeria a la Catalunya del segle XVII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015.
- Palou, Joan. "Les bruixes a Catalunya: un fenomen social i cultural." Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 2004.
- Vilaró, Albert. "Les bruixes a Catalunya durant l'Edat Moderna: Una anàlisi dels processos de Perpinyà (1595-1670)." Revista d'Història Moderna, 2009.