Des de l'època romana fins al 1854, la ciutat de Barcelona va estar protegida per muralles. Aquestes fortificacions, en principi, van servir per protegir els seus habitants de les nombroses guerres i setges que la ciutat ha patit al llarg de la seva història.
No obstant això, a partir de 1714, la funció de la muralla va canviar dràsticament. En lloc de servir com a defensa, es va convertir en un instrument de control sobre una ciutat rebel amb el poder central. Les muralles es van convertir en els murs d'una presó.
Al final de les guerres napoleòniques, les muralles van ser enderrocades a tot Europa. La potència de l'artilleria moderna les havia fet inútils com a defensa militar. No obstant això, a Barcelona, la muralla es va mantenir durant 50 anys més, limitant la seva expansió i mantenint controlada la seva població.
Finalment, l'any 1854, aprofitant la inestabilitat política a l'estat espanyol, els ciutadans de Barcelona es van aixecar al crit de "Abaixo les muralles" i van començar el seu desmantellament.
De l'última muralla defensiva, la de l'època austriacista i la posterior ampliació borbònica, gairebé no queda cap rastre. Només el baluard de Santa Madrona, que va ser una caserna d'artilleria fins a la guerra civil. Les restes que queden estan amagades dins d'alguns edificis, com les que es troben a l'accés al tren de Sarrià a la plaça de Catalunya o a l'aparcament de les Rambles, sota el monument a Pitarra a la plaça del Teatre. Fa uns anys, es van desenterrar restes al mercat de Sant Antoni i el baluard del Migdia darrere l'estació de França.
Muralles romanes als voltants de la catedral i a la plaça dels Traginers
Muralla del baluard de Santa Madrona
És l'única part de muralla conservada en el seu aspecte original.
Muralles sota el Mercat de Sant Antoni
Baluart del Migdia
Situades darrere de l'estació de França.
Muralles a les Rambles
Al pàrquing de la Plaça del Teatre, sota l'estàtua de Frederic Soler (Pitarra), es pot veure un petit tros de la muralla de la Rambla.
Muralles de les Rambles
La muralla de la Rambla construïda entre el 1285 i el 1357 per ordre de Pere el Gran i millorada per Pere el Cerimoniós, tenia diferents portals per accedir a la ciutat.
D'aquelles muralles no en queda res, quasi ni el record.
Però si ens hi fixem, trobarem senyals curioses de la seva existència. Les portes, començant per la part de dalt, serien:
- Santa Anna: actual c/ Santa Anna (s'hi instal·laven els excedents de les parades de la Boqueria).
- Portaferrissa: la més evident pel mosaic i la font existent. La font estava situada a l'església de Betlem i es traslladà el 1630 en construir-se l'església. La ceràmica col·locada el 1959 és obra de Guinovart, Palau Moja i Casa Gralla.
- Boqueria
- Santa Eulàlia: tenia 2 torres, la del costat mar Torre del Bisbe, la del costat muntanya la del botxí (altre indret plaça Rei). Capella de Santa Eulàlia, commemorant batalles de Ramon Berenguer IV als voltants d'Almeria. Tenia portes d'estil àrab. El 1760 s'enderrocà la porta i es creà el Pla de la Boqueria. Importants magatzems Santa Eulàlia.
- Trentaclaus: La llegenda parla d'un suborn d'uns assaltants, preu 30 claus per cada assaltant mort. Cal dir que el clau era un tipus de moneda, anomenat també portal de les Olles, fabricants de terra d'escudella. Restes de muralles al pàrquing.
- Framenors o Portal de Sant Francesc: porta annexa al convent de Sant Francesc cremat a la bullanga de 1835. Estaria situat on va instal·lar-se l'antiga foneria de canons.
Quan s'urbanitzaren les Rambles i es posaren els característics fanals que les il·luminen per l'exposició de 1929, es disposà que les antigues portes quedessin senyalades entre parelles de fanals.
Malauradament, a la part baixa, degut a modificacions, això no s'ha respectat.
Aquí recreem una fotografia d'on estava la muralla, amb una imatge actual.
Senyals de circulació de diferents èpoques
La circulació dins de la ciutat emmurallada era complexa, amb carrers estrets i revirats, i la interacció entre vianants, carretons i cavalleries estava regulada. Sentits de circulació i portes permetien l'entrada però no la sortida.
Si ens hi fixem, encara trobarem indicadors de diferents èpoques amb indicacions de circulació.
