Barri de la Font d'en Fargas
El barri de la Font d’en Fargues, situat al districte d’Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, és un lloc que ha sabut preservar la seva essència històrica i encant pintoresc. Des de la seva ubicació al sud del barri d’Horta i al nord del turó de la Rovira, s’estén entre la font que li dona nom i el torrent de Carabasses.
La història d’aquest barri es remunta a segles enrere. A l’avinguda de Frederic Rahola número 2 es troba Can Fargues, una masia que va ser l’origen del barri de la Font d’en Fargues. Aquesta masia es va originar a partir d’una torre de defensa construïda a finals del segle XII. Amb el temps, se li van afegir noves construccions i es va convertir en una estructura de gran magnitud. Actualment, l’edifici ha estat rehabilitat i conserva elements originals albergant una escola de música.
Un dels personatges significatius relacionats amb el barri de la Font d’en Fargues és Montserrat de Casanovas. Aquesta figura va ser una destacada feminista i activista que va lluitar per la igualtat de gènere a Barcelona. L’octubre de 2022, es va dur a terme un procés de feminització dels carrers a la ciutat, i un dels carrers del barri de la Font d’en Fargues porta ara el nom de Montserrat de Casanovas, en reconeixement a la seva important tasca.
Al llarg del temps, la Font d’en Fargues ha estat escenari de festes i esdeveniments. La font que dona nom al barri gosava de gran reputació a causa de la qualitat i propietats de l’aigua. Periòdicament, se celebraven festes i trobades al seu voltant.
Can Fargues o Can Fargas
La torre de defensa és considerada un bé cultural d'interès nacional. Aquesta masia és l'origen del barri de la Font d'en Fargues. La torre romànica de defensa, que és el nucli central de l'edifici, data del segle XII.
La masia de Can Fargas es compon d'una construcció rectangular amb elements constructius i decoratius medievals que corresponen a una torre defensiva. Al llarg del temps, s'hi van afegir ampliacions i modificacions per adaptar-la a les necessitats residencials i agrícoles.
La torre, construïda amb pedres de proporcions horitzontals i juntes enrasades, és del segle XI. Les seves dimensions interiors són de 7,04 x 2,93 metres, amb parets d'un gruix entre 0,81 i 1,12 metres. S'accedeix a la torre des del pati mitjançant una escala exterior. A la planta baixa de la torre hi ha una coberta de volta de canó.
L'any 1860 passà a mans de Montserrat de Casanovas Fernández de Landa, que es casà amb Pere Fargas. A la mort de Montserrat, passà a la vídua d'un dels seus fills, na Margarida Rosselló. Després de passar per diverses mans, l'edifici es va destinar a ser l'Escola Municipal de Música d'Horta-Guinardó l'any 2012.
Les aigües de la Font d’en Fargues
Pere Fargas, fill d’uns industrials de Sant Martí i casat amb Montserrat Casanovas, propietària del mas Pujol, va decidir explotar l’aigua que emanava dins la seva propietat al puig Màger. I tot i que la propietat fos Pujol, l’aigua es va dir Fargas; la font i tota la contrada van prendre aquest nom.
El trasllat es va produir principalment per les males condicions del lloc original, que incloïen terres poc fèrtils i una manca d'aigua. Així, la comunitat va buscar un entorn més adequat per a la seva vida monàstica i espiritual.
Al final del segle XIX, la seva aigua olimetàl·lica i lítica es va canalitzar i, a poc a poc, va anar guanyant prestigi, fins al punt que el 1905 la font va ser declarada d’ús públic. De la part industrial, l’aigua s’envasava en garrafes com “Agua Fargas - Horta - La mejor agua de la mesa”.
El 1900 s’hi va construir una petita cova i es va adequar l’espai. Mentrestant, com passava en altres fonts de la ciutat, moltes persones anaven a la font amb garrafes o càntirs per omplir-los d’una aigua potable.
Autor: J. M. Contel
Les Cases dels Periodistes
La Cooperativa de Periodistes es va acollir a la llei de les Casas Baratas de 1911 i van fer un projecte per construir 70 xalets entre els sectors de la Salut (a Gràcia), de Fargues i de la Mulassa.
De la Mulassa
Es van construir vuit xalets entre el carrer Peris Mencheta i el carrer Maryland (actualment Marquès de Foronda). Es van inaugurar el 1917. L'abastament d'aigua va ser un maldecap constant, per la qual cosa es va optar per fer un pou i una torre d'aigua.
D'en Fargues
El de Fargues va ser el segon grup a construir entre 1918 i 1919. Es van fer sis xalets al carrer Verdi (actualment Pedrell) i al carrer Frederic Rahola.
Antoni Rovira i Virgili
Fes clic per mostrar o amagar el contingut.
+
Antoni Rovira i Virgili
Fes clic per mostrar o amagar el contingut.
En aquest edifici va viure Antoni Rovira i Virgili (26 de novembre de 1882 - 5 de desembre de 1949). Va ser un periodista, lingüista i polític català. Nascut a Tarragona i mort a Perpinyà, va ser militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i va destacar per la seva defensa de la identitat nacional catalana. Després de la Guerra Civil, es va exiliar i va ser president del Parlament de Catalunya a l'exili.
Joan Salvat-Papasseit
Fes clic per mostrar o amagar el contingut.
+
Joan Salvat-Papasseit
Fes clic per mostrar o amagar el contingut.
L'interès d'aquesta casa és històric, pel fet que hi va residir l'any 1922 el poeta Joan Salvat-Papasseit, afectat de tuberculosi. La situació de la casa, en un indret aïllat, tranquil i salubre, semblava la més adequada per intentar guarir-se de la malaltia.
La fundació del POUM
Fes clic per mostrar o amagar el contingut.
+
La fundació del POUM
Fes clic per mostrar o amagar el contingut.
El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit comunista fundat el 1935, durant la Segona República, i va tenir una presència destacada durant la Guerra Civil Espanyola. La formació del POUM va ser el resultat de la unificació de dos partits previs: l'Esquerra Comunista d'Espanya (ICE) i el Bloc Obrer i Camperol (BOC).
L'ICE, liderat per Andreu Nin i Juan Andrade, era un partit d'origen trotskista. La fundació del POUM va tenir lloc a Barcelona, en la clandestinitat, el 29 de setembre de 1935.