El Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, també conegut com a Jardí de Can Fabra, és un dels espais verds més emblemàtics de Barcelona. Situat al barri de Sant Gervasi-Galvany, aquest jardí és un reflex de la història i l'elegància de la ciutat, i un lloc perfecte per escapar del ritme frenètic urbà.
Jardins Julio Muñoz Ramonet
Origen i Construcció
Inicis: La finca va ser adquirida i edificada per Ferran Fabra i Puig, segon marquès d'Alella, un empresari i polític que va ser alcalde de Barcelona entre 1922 i 1923. Fabra va encarregar el disseny del jardí al famós paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier el 1916, qui va crear un jardí mediterrani amb terrasses, estanys i pèrgoles.
Palau Noucentista: L'edifici principal de la finca, conegut com a Palau del Marquès d'Alella, va ser dissenyat per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Es tracta d'un edifici de quatre pisos amb dues torres, decorat amb elements neoclàssics i renaixentistes, que reflecteix l'opulència de l'època.
Transformació sota Julio Muñoz Ramonet
- Adquisició: El 1945, l'empresari Julio Muñoz Ramonet va comprar la finca. Muñoz Ramonet, conegut per la seva passió per l'art i la luxúria, va encarregar una remodelació del jardí al paisatgista Joan Mirambell i Ferran entre 1956 i 1957. Mirambell va canviar l'estructura del jardí, va afegir una piscina i va modificar l'estany, adaptant-lo als gustos moderns de l'època.
- Llegat artístic: Muñoz Ramonet va convertir la finca en un veritable museu, omplint-la amb una impressionant col·lecció d'obres d'art, des de pintures de Goya i El Greco fins a escultures i miniatures.
Julio Muñoz Ramonet — Biografia i Trajectòria (Fes clic per desplegar)
Julio Muñoz Ramonet
Biografia
- Naixement i família: Julio Muñoz Ramonet va néixer el 1912 a Barcelona, fill de Serafín Muñoz Ruiz, un emigrant de Jérez del Marquesado (Granada), i de Florinda Ramonet Sindreu, una catalana de la Cerdanya. Va ser el segon fill d'una família de quatre germans.
- Matrimoni: Es va casar el 1946 amb Carmen Villalonga, filla del president del Banco Central. Van tenir quatre filles: Carmen, Isabel, Alexandra i Helena. Es van separar el 1973.
- Mort: Va morir el 9 de maig de 1991 a Suïssa, on s'havia refugiat fugint de la justícia espanyola.
Negocis
- Imperi empresarial: Julio Muñoz Ramonet va construir un imperi econòmic que va començar amb la indústria tèxtil i es va estendre a bancs, assegurances, hotels i immobiliària. Va arribar a donar feina a més de 45.000 persones.
- Empreses destacades:
- Magatzems El Siglo i El Águila: Dos dels grans magatzems més emblemàtics de Barcelona.
- Hotel Ritz: Va adquirir aquest hotel de luxe.
- Bancs a Suïssa: Va crear dos bancs a Suïssa, però va perdre'ls després d'un escàndol financer.
- Compañía Internacional de Seguros: Va ser una de les seves empreses més importants, però va fer fallida el 1985, deixant un forat financer de 4.000 milions de pessetes.
- Expansió internacional: Va tenir negocis a Cuba, Filipines, Tailàndia i la República Dominicana, on va ser soci del dictador Rafael Leónidas Trujillo.
Relacions i Influència
- Relacions amb el poder: Durant la Guerra Civil espanyola, Julio Muñoz Ramonet va actuar com a espia per al bàndol franquista, cosa que li va permetre establir bones relacions amb les autoritats del règim. Aquestes connexions li van obrir portes per expandir el seu imperi econòmic.
- Relacions personals: Va tenir una relació amb la famosa prostituta Carmen Broto, coneguda com "la noia de les Bragues d'Or". Després del seu divorci de Carmen Villalonga, va mantenir una relació amb una altra dona.
- Llegat artístic: Va reunir una impressionant col·lecció d'art, amb obres de Goya, El Greco, Zurbarán, Rembrandt, Monet i altres artistes de renom. Aquesta col·lecció es trobava al seu palauet del carrer Muntaner de Barcelona.
Declivi i Fugida
- Crisi financera: A partir dels anys 70, el seu imperi va començar a declinar. La fallida de la Compañía Internacional de Seguros el 1985 va marcar el començament del final.
- Fugida a Suïssa: El 1986, el jutge Baltasar Garzón el va acusar d'estafa i falsedat. Muñoz Ramonet va fugir a Suïssa, on va viure els seus últims anys en un hotel, gairebé sense recursos.
- Mort i llegat: Va morir a Suïssa el 1991. En el seu testament, va deixar el seu palauet i la seva col·lecció d'art a la ciutat de Barcelona, amb la condició que es creés una fundació amb el seu nom. No obstant això, les seves filles van disputar aquest llegat, donant lloc a un llarg litigi judicial.
Curiositats
- Fama i poder: Es deia a Barcelona que "després de Déu, van els Muñoz", en referència al seu poder i influència.
- Boda luxosa: El seu casament amb Carmen Villalonga el 1946 va ser un dels més cars i luxosos de la postguerra espanyola.
- Llegat artístic: La seva col·lecció d'art incloïa més de 750 pintures i 67 escultures, amb obres de grans mestres com Goya, El Greco, Rembrandt i Monet.