Fortalesa de Salses: El Guardià de Pedra entre Regnes
Introducció
La Fortalesa de Salses s'alça majestuosa al nord de la vila de Salses, al peu de les Corberes. És una joia arquitectònica que va defensar la frontera entre França i la Corona d'Aragó. Aquest guardià de pedra va ser un punt estratègic vital, vigilant la plana del Rosselló i l'antiga Via Domícia. Per la seva ubicació, va ser un focus constant de disputes entre França i la Corona d'Aragó/Espanya.
Aquesta fortalesa és una peça arquitectònica de transició entre el castell fortificat de l'Edat Mitjana i la fortalesa abaluardada del segle XVII, dissenyada per resistir els nous avenços de l'artilleria de l'època, especialment els projectils metàl·lics.
Orígens i el Renaixement d’una fortalesa fronterera
El terreny on es troba avui la fortalesa ja havia estat ocupat per un castrum medieval al segle XI que pertanyia als sobirans catalanoaragonesos. No obstant això, el 1496, l'antic castell i la vila van ser arrasats per les tropes franceses.
Per protegir la frontera, Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella van encarregar la construcció d'una nova fortalesa entre 1497 i 1503. El seu propòsit era servir com a punt de vigilància i de contenció contra les incursions enemigues procedents del nord.
L’enginy d’una defensa inexpugnable
El mestre d'aquesta obra militar va ser el constructor castellà Francisco Ramiro López, expert en poliorcètica (l'art d'atacar i defensar les meces fortificades), qui va dissenyar una construcció revolucionària adaptada a l'artilleria del segle XVI:
- Planta soterrada: L'edifici està parcialment enterrat per reduir l'impacte dels fets d'artilleria.
- Murs massius i fossat: Compta amb un fossat de 15 metres d'amplada i 7 de profunditat, protegit per murs de fins a 10 metres de gruix.
- Enginyós sistema contramines: Per contrarestar els atacs subterranis, incloïa pous a cada torre o baluard que controlaven el nivell freàtic, fet que impossibilitava la realització de mines en inundar-les. Una galeria estreta d'escarpa recorre tot el perímetre com a galeria d'escolta.
La fortalesa, de planta rectangular (uns 115×90 metres), es divideix interiorment en tres espais concèntrics i albergava una plaça d'armes, la casa del governador, la capella, la presó, les quadres i el palau reial.
De baluard a presó: l’evolució de Salses
Amb la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659, la frontera francoespanyola es va desplaçar uns 50-60 km cap al sud, i la fortalesa de Salses va perdre gran part de la seva importància militar. Aquesta circumstància la va portar a transformar-se en presó l'any 1682.
El mariscal Vauban, un dels enginyers militars més il·lustres de la història, la va visitar el 1685 i la va considerar inútil, arribant a recomanar-ne la destrucció. Tanmateix, a causa de l'elevat cost de la demolió, el projecte es va abandonar i el 1691 es va optar per modificar-ne els parapets.
Posteriorment, l'edifici va servir com a polvorí (1817) i com a refugi durant la Guerra Civil Espanyola. Des de 1886 està catalogada com a Monument Històric i es troba oberta al públic acollint un espai museístic.
