La Guerra Civil a Barcelona

 

La Guerra Civil a Barcelona

La guerra civil va deixar a Barcelona moltes víctimes i destrucció. El 19 de juliol de 1936 els militars s'alçaren a la ciutat amb la intenció de prendre les institucions democràtiques i agafar el control de la ciutat. 

Les milícies populars, els Mossos d'Esquadra i les unitats de la Guàrdia Civil que es mantingueren lleials a la República s'hi enfrontaren en una batalla que es va desenvolupar per molts carrers, especialment del centre i al port. 

Han passat molts anys, però si mireu encara es troben restes d'aquella batalla. També és possible trobar rastres de les destrosses dels bombardejos aeris i navals, fets per l'aviació i la marina italiana, i al final de la guerra per la Legió Còndor i l'aviació franquista. 

Aquí repassem uns quants indrets que van ser significatius aquells dies de la guerra i també de la postguerra. A molts hi trobarem senyals i desperfectes que ens poden ajudar a entendre aquells fets.

19 de juliol de 1936

Última fotografia coneguda del President Companys a Montjuïc

El castell de Montjuïc

El castell de Montjuïc és un cas singular entre els castells similars d'arreu d'Europa. 

Les primeres fortificacions es van fer per la Guerra dels Segadors l'any 1640; després es va millorar i, a la Guerra de Successió, amb diversa sort, defensà la ciutat dels atacs borbònics. El 12 de setembre de 1714, capitula amb els pactes de rendició amb el duc de Berwick. 

De llavors ençà, el castell no ha servit mai més per defensar la ciutat, sinó per controlar-la. Molt mals records en tenen els barcelonins dels bombardejos ordenats pel general Espartero i una altra vegada pel general Prim. 

S'ha utilitzat com a presó militar per reprimir els moviments anarquistes. Aquí foren empresonats i posteriorment afusellats els acusats de la Setmana Tràgica, com en Francesc Ferrer i Guàrdia. També per empresonar els treballadors en la Vaga General de la Canadenca, amb més de 3.000 detinguts.

En començar la Guerra Civil, la guarnició del castell queda bastant al marge de la insurrecció militar a la ciutat. 

Aquí són empresonats els responsables de l'aixecament a Barcelona i posteriorment també les persones perseguides per la repressió revolucionària. 

En acabar la Guerra Civil, les forces franquistes el converteixen en una presó que acull milers de detinguts. 

És aquí que l'octubre de 1940 és jutjat en un judici sumaríssim i executat el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover. 

El castell manté la guarnició militar fins al 1960, quan amb certes parts encara reservades se cedeix a la ciutat. No és fins al 2010 que el castell és totalment desocupat per l'exèrcit.

CASERNA DE SANT ANDREU

Les casernes de Sant Andreu, al passeig de Torras i Bages, jugaren un paper important en l'aixecament del 19 de juliol de 1936 a Barcelona. 

La caserna és una de les més considerables de Barcelona, seu de la Mestrança d'Artilleria, traslladada de les casernes de les Drassanes i amb el nom oficial de Bailèn 44. 

El barri de Sant Andreu, fonamentalment obrer i amb importants fàbriques al seu voltant com la Maquinista Terrestre i Marítima, la Hispano-Suiza i la Fabra i Coats, feia que el moviment sindicalista organitzat fos molt important. 

Des de dies abans del cop s'havien concentrat a la caserna elements d'ultradreta, falangistes i civils de caràcter tradicionalista. Advertits per soldats que feien el servei a la caserna, les formacions sindicalistes com la CNT i d'altres s'ensumaren la intenció i la mantingueren sota vigilància. 

Quan a la matinada del 19 de juliol dues columnes surten de l'aquarterament en direcció al centre de Barcelona, les milícies ràpidament posen setge a les instal·lacions ara força desguarnides i comença un tiroteig entre assaltants i defensors. 

A mig matí avions lleials a la República bombardegen les casernes i a la tarda aquestes cauen en mans dels sindicalistes. 

Aquí es produeix un fet que pertorbarà encara més la situació revolucionària que viu la ciutat. Entre 30.000 i 40.000 fusells i munició queden en mans de milicians que comencen una revolució que a la República li costarà molt de reconduir. 

Avui en dia les casernes s'han enderrocat, però encara hi ha un reducte força feixista que hi manté un local que no cedeix a l'Ajuntament.

CASERNA DEL BRUC

La caserna del Bruc, situada a la part alta de Barcelona, al principi de l'avinguda Diagonal, va jugar un paper important en la revolta militar de 1936. 

A les 4 de la matinada del 18 de juliol, unitats del Regiment d'Infanteria núm. 13 començaren a avançar cap al centre de la ciutat. 

Una part arriba a la plaça de Catalunya i ocupa l'edifici de Telefònica, però no poden avançar cap al nucli antic per la defensa que fan els milicians que controlen els carrers que porten cap a la part baixa de la ciutat.

PLAÇA DE CATALUNYA

A la plaça de Catalunya es poden veure nombrosos impactes de bala dels fets del 19 de juliol i possiblement també de la revolta del 1937. 

A les estàtues i columnes de la part baixa de la plaça no costa gaire de veure'ls. La majoria són producte del tiroteig entre les tropes revoltades que ocupen l'edifici de Telefònica i els defensors de l'ordre republicà.

 Aquí tingueren molta activitat a favor de la República les forces de la Guàrdia Civil, que arribaren al centre de la plaça a través de les boques del metro i del tren. 

 Una fotografia del dia dels fets ens ensenya el terrible paisatge de la batalla.  

Una curiositat de la plaça és l'estàtua d'un home barbut que representa Fra Garí, obra de l'escultor Eusebi Arnau i que sosté una imatge de la Moreneta.

 Aquesta escultura va ser instal·lada amb les obres de remodelació de la plaça l'any 1929. 

A causa de l'anticlericalisme que es va instal·lar arreu, amb la crema d'esglésies i la persecució religiosa, molts creients es paraven a resar dissimuladament els primers temps de la guerra. 

L'estàtua va ser retirada per la Generalitat per por que no fos destruïda pels anticlericals.

CARRER PELAI

Façanes al carrer de Pelai, vorera costat mar, a la cruïlla amb el carrer de Bergara. 

Sorprèn que, després dels anys passats, encara es conserva una veritable granissada d'impactes de bala.

 Aquí s'hi produïren forts enfrontaments entre els revoltats que baixaven pel carrer de Balmes i la plaça de Catalunya i els milicians que controlaven l'accés cap a les Rambles.

LES DRASSANES I LA DUANA DEL PORT

A la zona del port, els combats del 19 i 20 de juliol foren dels més ferotges. 

A l'actual Museu Marítim, antigues Drassanes, hi havia instal·lat un establiment militar que acollia la Mestrança d'Artilleria, en fase de trasllat als quarters de Sant Andreu.

 Al final de les Rambles hi ha la Capitania General i una mica més enllà el Govern Militar. 

A més, a l'època al port hi havia una base d'hidroavions. Aquí arriba el general Goded des de Mallorca per dirigir la rebel·lió i hi queda atrapat per forces lleials a la República. 

Ferotges combats es desenvolupen al voltant de les drassanes i l'edifici de la duana. 

Les Rambles són controlades pels milicians i des de l'altre costat del port es bombardeja la Capitania i el Govern Militar amb artilleria presa als revoltats.

Les façanes de la Duana que miren a mar estan plenes d'impactes, així com molts racons de l'edifici de les Drassanes. 

 També en podeu observar a la façana del Govern Militar. La fotografia mostra els estralls després de la batalla.

BATERIES DE SANT PERE MÀRTIR

A la serra de Collserola, dins del terme d'Esplugues de Llobregat, hi ha les restes d'una bateria antiaèria creada per l'exèrcit republicà per tal de protegir la ciutat de Barcelona dels atacs aeris de les forces feixistes. 

Des de les bases a Mallorca, l'Aviazione Legionaria italiana primer, i després l'aviació franquista i la Legió Còndor, aterroritzaren la ciutat des de 1937 fins a 1939. 

Desgraciadament, la tecnologia antiaèria de l'època va donar poca protecció i els avions atacaven la ciutat amb força impunitat. 

 Una altra posició defensiva van ser les bateries del Carmel.

BATERIES DEL CARMEL

Els mal anomenats búnquers del Carmel són una posició de defensa antiaèria instal·lada per l'exèrcit republicà a dalt del turó de la Rovira, indret amb una vista de 360 graus sobre la ciutat de Barcelona. 

No s'hauria de fer servir el terme búnquer, que és un altre tipus de fortificació pensada per a la lluita terrestre. 

Aquí es van arribar a muntar 4 canons de 105 mm i els sistemes acústics que hi havia disponibles a l'època (no existia el radar). 

 Després de la guerra s'hi va instal·lar un barri de barraques, que fou molt important, amb més de 100 habitatges i 600 habitants. 

Cal destacar l'organització veïnal per reivindicar el dret a tenir els serveis bàsics. Va ser l'últim barri de barraques de la ciutat, fins a l'any 1990.

SANT FELIP NERI

La façana de l'església de Sant Felip Neri, al cor del Barri Gòtic i a poca distància de la Catedral i el Palau de la Generalitat, està totalment foradada per la metralla. 

 Una bomba llançada el 30 de gener de 1938 va fer 42 morts, la majoria nens, que s'anaven a protegir al refugi subterrani de l'església. 

 Després de la guerra, la propaganda franquista va voler amagar aquesta massacre i, manipulant la veritat fins a l'infinit, deia que els impactes eren de l'afusellament de capellans per part dels anarquistes. 

 La veritat no es va poder amagar mai.

FOSSAR DE LA PEDRERA

El Fossar de la Pedrera fou un indret utilitzat com a fossa comuna per enterrar-hi els represaliats per la dictadura. 

La majoria d'execucions eren perpetrades al Camp de la Bota i després es traslladaven els cossos al fossar; col·locats en caixes de fusta, s'enterraven amb calç viva per accelerar la descomposició. 

 L'historiador Solé i Sabaté en calcula més de 1.689, i l'associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya en compta 1.717. 

 El mateix president Companys hi hauria anat a parar si la seva germana, *in extremis*, no hagués aconseguit que li lliuressin el cos i el pogués enterrar en un nínxol pràcticament anònim, només amb una inscripció: «Família Companys», sense fer-hi constar res més. 

 L'any 1985 l'associació Pro Memòria aconseguí que es dignifiqués l'espai i s'hi fes un projecte per honrar tots els caiguts represaliats. 

S'hi construí un panteó i memorial on hi ha les restes del president Companys i s'hi fa memòria també dels assassinats als camps d'extermini nazi.

MEMORIAL CAMP DE LA BOTA

A l'indret anomenat Camp de la Bota o el Parapet hi havia una instal·lació militar, de fet un polvorí, que es feia servir per a les pràctiques d'artilleria de la guarnició de la Ciutadella. 

Amb el temps s'hi crea al voltant un barri de barraques, bàsicament amb la gent que ve a treballar a les obres de l'Exposició de 1929. 

A la postguerra es convertí el parapet en el lloc on s'afusellava els condemnats per la repressió franquista. 

Es calcula en més de 1.700 les persones que foren executades en aquest indret. Als anys cinquanta l'exèrcit abandona els terrenys i fins a l'any vuitanta no es buiden els assentaments de barraques. 

Posteriorment, les obres del Fòrum de les Cultures i la urbanització de la zona canvien totalment el paisatge. 

L'any 2019 finalment s'aixeca un memorial a l'indret on hi havia el parapet, obra de l'artista Francesc Abad, amb motiu dels vuitanta anys de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona.