Les Pedres d'Auló

 

La Batalla de les Pedres d'Auló: Sang i Pedra al Front del Pallars (1938)

📌 Resum ràpid: El maig de 1938, les penyes sobre la vall de la Noguera Pallaresa van ser l'escenari d'un dels enfrontaments més cruents de la Guerra Civil a l'alta muntanya. Analitzem la història, l'estratègia i la dura logística de la Batalla de les Pedres d'Auló, així com la manera de recórrer avui mateix aquests itineraris de memòria.

1. Context Estratègic i Geogràfic del Front del Pallars

L'abril de 1938, l'Ofensiva d'Aragó franquista va tancar l'accés a la mar Mediterrània per Vinaròs, dividint la Segona República en dues zones aïllades. Aquesta ruptura va forçar la creació d'un front defensiu al llarg dels rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Al Front del Pallars, l'Exèrcit Popular de la República va llançar contraofensives locals a la primavera per fixar tropes enemigues, reduir la pressió en altres sectors i recuperar punts d'elevat valor tàctic.

⛰️ Clau Geogràfica: El Massís de l'Orrí i les Pedres d'Auló

Les Pedres d'Auló —un conjunt de roques i carenes a Rialp i Roní (Pallars Sobirà), al Massís de l'Orrí— dominaven la vall i permetien la supervisió directa de la carretera de Lleida a la Vall d'Aran, controlada per les forces franquistes.

El domini de posicions d'alta muntanya com la cota 1776 ("La Cassoleta"), el Serrat d'Auló o el Mogote d'Auló permetia batre amb artilleria i armes automàtiques els combois de subministrament enemics. El terreny escarpat, els densos boscos de pi i la rocalla van convertir la zona en un escenari extrem de guerra de posicions.

2. Orde de Batalla i Disseny de les Operacions

L'ofensiva republicana del 22 de maig de 1938 va ser encapçalada per la 19a Brigada Mixta, amb el suport de Carrabiners i el Batalló Muntanya Basc-Català, i posteriorment reforçada per la 68a Brigada Mixta, metralladores i artilleria.

La defensa franquista s'articulava a la 62a Divisió ("Divisió Sagardía"). Inicialment guarnida per la 1a Centuria de la FET de Burgos, va requerir el reforç d'unitats d'elit com la 15a Bandera de La Legión, el 5è Batalló del Regiment Amèrica n. 19 i la 5a Bandera de la FET de Burgos.

📋 Taula de Forces Implicades

Bàndol	Unitats Principals	Reforços i Suport	Comandaments Clau
Exèrcit Popular (República)	• 19a Brigada Mixta • Cos de Carrabiners • Batalló Basc-Català	• 68a Brigada Mixta • Batalló de Metralladores • Artilleria de Campanya	• Comandament 19a BM • Cap de divisió del sector
Exèrcit Franquista (Nacional)	• 62a Divisió (Sagardía) • 1a Bandera FET Burgos (1a Centuria)	• 15a Bandera de La Legión • 5è Batalló Amèrica n. 19 • 5a Bandera FET Burgos	• Cte. Rafael Montero Bosch • Cap. Francisco del Río Verdugo • Alf. Arsenio Gento López

L'operació republicana buscava penetrar des de l'Orrí per tallar l'artèria logística enemiga a la vall, mentre que la defensa franquista combinava la resistència en trinxeres de pedra seca amb foc d'artilleria des de la serra de Corrotes i contraatacs d'infanteria.

3. Cronologia dels Combats (22 al 31 de Maig de 1938)

L'atac inicial del 22 de maig va prendre per sorpresa la guarnició de Burgos, aconseguint l'ocupació ràpida de la cota 1776 (La Cassoleta) i de diversos punts dominants de la carena.

Data / Període	Fase de la Batalla	Evolució Tàctica i Accions
22 de maig de 1938	Ofensiva Inicial Republicana	La 19a BM assalta les Pedres d'Auló, ocupa la cota 1776 (La Cassoleta) i desborda la guarnició inicial.
23–24 de maig de 1938	Primera Contraofensiva Franquista	Dues columnes d'assalt (Legió, Amèrica, Burgos) reconquereixen la Peña de Serrat.
24–30 de maig de 1938	Atac i Respostes Republicanes	La 19a BM (amb la 68a BM) recupera Peña de Serrat i empeny l'enemic cap al Mogote d'Auló.
31 de maig de 1938	Resolució i Estabilització	Últims atacs republicans al Mogote d'Auló rebutjats per artilleria i aviació; fixació definitiva del front.

A partir del 31 de maig, l'esgotament d'efectius i la manca de municions van frenar l'ofensiva republicana, donant pas a una guerra de trinxeres estàtica.

📷 Restes bèl·liques trobades a Roní

Restes de filferrades

Carcasses de Granades i metralla

Bala fusell, encara activa

Carcasa granada Lafitte

4. Logística, Cost Humà i Conseqüències Operatives

La duríssima orografia va obligar les forces franquistes a recórrer a la mobilització forçosa de civils locals (veïns de Rialp i Roní) i acèmiles per proveir munició, aigua i racions mitjançant camins de bastió amb més de 500 metres de desnivell exposats al foc de morter.

📊 Balanç de Baixes i Reconeixements

• Bàndol Franquista: 917 baixes totals (67 morts i 850 ferits). El comandant Montero Bosch va rebre la Cruz Laureada de San Fernando, i tres unitats van obtenir l'Orla Col·lectiva.

• Bàndol Republicà: Centenars de baixes (morts i ferits), afectant seriosament la jove leva de la Quinta del Biberón.

La ofensiva republicana va capturar temporalment la cota 1776, però no va aconseguir tallar permanentment la carretera de la Vall d'Aran, deixant l'Exèrcit Popular en posicions d'alta muntanya molt vulnerables.

📷 Galeria d'Imatges

Camí dels combois d'proveïment.

Trinxeres de pedra seca.

Murs de protecció.

Metralla d'artilleria

Conclusions i Reflexió Final

La Batalla de les Pedres d'Auló mostra la crueltat i la complexitat de la guerra d'alta muntanya durant la Guerra Civil Espanyola. Lo que va començar com un atac tàctic republicà per interrompre la via cap a la Vall d'Aran va derivar en un desgast extrem amb un elevat cost humà i minsos canvis territorials.

💬 Debat obert per a la comunitat:

Heu realitzat mai aquests itineraris de memòria a Rialp o Roní? Quins altres espais del Front del Pallars us agradaria que analitzéssim al blog? Deixeu-nos la vostra opinió als comentaris!

📚 Fonts d'Informació i Bibliografia Històrica

• Banc de la Memòria Democràtica (Generalitat de Catalunya): Camins de la Guerra Civil a Rialp & Les pedres d'Auló.
• Viure als Pirineus: Sortida guiada a les Pedres d'Auló.
• Viquipèdia: Combats de les Pedres d'Auló.
• Investigacions Històriques: Treballs d'Oriol Riart Arnalot, Pol Galitó i Manuel Gimeno.