El recorregut de les tines de Rocafort, a la comarca del Bages, ens permet conèixer una part de la història agrícola del nostre país. L'itinerari que vàrem fer surt i acaba al poble de Rocafort i, per una varietat de camins (des de pistes fins a caminets força perduts per l'abandonament de molts recorreguts; la inactivitat durant la pandèmia ha provocat que la vegetació es mengi molts camins), ens permet recórrer un dels indrets amb més construccions de pedra seca del nostre país i descobrir una forma d'agricultura desapareguda actualment, però amb molta importància a finals del segle XIX i fins a principis del XX.
També trepitgem uns paratges amb molta connotació històrica més recent, per la molt intensa activitat del maquis a la postguerra civil.
Personatges com en Marcel·lí Massana encara ressonen per aquestes valls.
Una sortida matinal, intensa, de 15 km i 400 m acumulats de desnivell, que en acabar rematarem amb un bon dinar.
L'origen de les tines
El topònim de la comarca del Bages deriva del llatí Bacchus (déu romà del vi). Aquest fet és una evidència clara de la importància econòmica i social que el cultiu dels ceps i la cura del raïm ha tingut a la comarca des dels temps dels romans.
Són nombroses les restes arqueològiques que queden com a testimoni del que fou una manera de viure prèvia a l’aparició de la plaga de la fil·loxera.
Masies com la de la Culla (Manresa), actual seu del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pla de Bages, les tines o els centenars de casetes de vinya que esquitxen el paisatge comarcal formen part d’aquest patrimoni històric.
Les tines eren construccions on s’abocaven les portadores del raïm, conreat en els camps immediats que rodejaven aquestes construccions, i es trepitjava per obtenir-ne el most que es deixava fermentar.
Usualment les tines estaven ubicades al costat o dins de les masies, però al Bages, a causa de la distància que hi havia entre els camps i les masies i l'estat dels camins (camins de bast), es van ubicar a prop dels camps. Així es feia més fàcil transportar el most ja fermentat cap a les masies que no pas anar fent viatges amb tota la verema i fer la fermentació a les masies.
Si es fes d'aquesta darrera forma, el most dels primers viatges ja portaria dies en fermentació mentre que encara s'estarien fent viatges amb el raïm.
LA VALL DEL FLEQUER DEVASTADA PER UN INCENDI FORESTAL
Quan escrivim aquest post, la vall del Flequer ha sofert un incendi devastador. Per sort, les tines han sobreviscut, però l'entorn trigarà a recuperar la seva aparença. Amb tot, és un indret a tenir en compte per conèixer la nostra història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari: