Ruta dels pantans de Can LLobet
Aquest recorregut ens porta a descobrir els pantans de Can Llobet, un espai singular que, tot i estar envoltat de carreteres i autopistes, manté un ambient rural i natural. Aquest indret, creat artificialment fa segles per subministrar aigua als conreus de la família Llobet, s'ha convertit en un enclavament de gran diversitat ecològica.
📍 Detalls del recorregut
- Tipus de ruta: Circular
- Distància: 9,66 km
- Desnivell acumulat: 162 metres
- Dificultat: Mitja-baixa
- Terreny: Camins agrícoles, zones de bosc mediterrani i trams de ribera
📷 Imatges del Recorregut
Durant la ruta, es poden observar diferents ambients naturals. D'una banda, els boscos mediterranis, amb alzines i sureres que donen forma a la vegetació arbòria, acompanyats d'un sotabosc dens amb arbustos com el llentiscle. D'altra banda, els pantants estan envoltats de bosc de ribera, on es poden trobar exemplars de salzes, verns i joncs, creant un hàbitat perfecte per a la fauna local. Aquestes zones humides són el refugi de diversos amfibis, aus aquàtiques i fauna insectívora, contribuint a la riquesa ecològica de l'espai.
Un dels punts més destacables del recorregut és el Suro de Can Magré, situat darrere la masia del mateix nom. Es tracta d'un arbre catalogat i protegit que mereix una parada per apreciar-ne la majestuositat.
La Família Llobet: Una Dinastia Catalana arrelada en el Temps
La família Llobet, originària de Vidreres (Girona), és un exemple fascinant d'evolució social i econòmica al llarg de segles. Des del seu origen feudal al segle XII fins a la modernitat, aquesta dinastia rural va destacar per la seva habilitat per adaptar-se als canvis històrics i consolidar el seu poder local.
Inicialment coneguts com a masovers, els Llobet van ascendir gradualment a la petita noblesa catalana gràcies a l'adquisició de terres i béns. La seva gestió agrícola, combinada amb activitats financeres com préstecs rurals, els permeten acumular capital i influència. A més, el seu vincle estret amb l'Església —amb membres que esdevingueren sacerdots o beneficius eclesiàstics— reforçà el seu estatus social.
Durant conflictes com la Guerra dels Segadors o la Guerra del Francès, la família va deixar constància de la seva participació mitjançant documents únics, mostrant el seu paper en la política local.