1. Un santuari amb més de vuit segles d'història documentada
La referència documental més antiga coneguda és l'any 1230, en el testament de Guillem de Tarragona, on apareix una deixa a favor de la Mare de Déu de la Roca. Posteriorment trobem nous testimonis el 1299, quan Jaume Cirera i Pere Miró fan donacions al santuari.
Això és important perquè permet separar la història documentada de la tradició llegendària.
2. La llegenda de la troballa de la Mare de Déu
La tradició situa la troballa de la imatge cap al 1153.
Segons la llegenda recollida per Narcís Camós al segle XVII, un pastor hauria descobert una imatge de la Mare de Déu amagada sota una palmera. La data no està documentalment demostrada, però la tradició va quedar profundament arrelada a Mont-roig.
3. Un santuari construït sobre la roca
L'emplaçament és extraordinari: l'ermita està construïda damunt d'un promontori de roca vermella, als estreps de la serra de l'Areny, dominant visualment una gran part del Camp de Tarragona.
El conjunt no és simplement una ermita aïllada. Comprèn:
- l'església de la Mare de Déu de la Roca;
- la capella de Sant Ramon al damunt;
- la plaça i el pòrtic;
- dependències d'hostatgeria;
- antics elements hidràulics excavats a la roca;
- el camí vell d'accés.
Alguns elements excavats a la roca podrien tenir un origen prehistòric, segons la documentació patrimonial, encara que aquest és un aspecte que mereix una investigació arqueològica més específica.
4. La destrucció de 1811
Un dels episodis històrics més importants és la Guerra del Francès.
Les tropes franceses van saquejar i destruir el santuari l'any 1811. Posteriorment l'església i l'hostatgeria van ser reconstruïdes i reformades.
Aquest episodi explica bona part de l'aspecte actual del conjunt.
5. La capella de Sant Ramon
Sobre l'ermita hi ha la característica capella de Sant Ramon de Penyafort.
La documentació municipal assenyala que la capella actual va ser construïda el 1826, després de la destrucció de 1811. La tradició marinera li atribueix també una funció de referència visual per als navegants.
Però hi ha un detall molt interessant: altres fonts patrimonials indiquen que ja existia una capella dedicada a Sant Ramon almenys des del segle XVI. Per tant, probablement cal distingir entre l'existència de la capella antiga i l'edifici actual, reconstruït el 1826.
6. La Mare de Déu actual no és la imatge medieval
Aquest és un altre punt important.
La imatge original va desaparèixer durant la Guerra Civil de 1936. La imatge que es venera actualment és una còpia que va ser entronitzada el 8 de setembre de 1980.
És una talla de fusta realitzada per Francesc Javaloy, amb la participació de Bru Gallard, i policromada pel pintor Icart.
Per tant, no s'ha de presentar la imatge actual com si fos la talla medieval original.
7. Joan Miró i la Mare de Déu de la Roca
Aquí tenim un aspecte que crec que pot interessar-te especialment per la vessant fotogràfica i artística.
Joan Miró va estar profundament vinculat a Mont-roig i va representar diverses vegades el paisatge de la zona.
El 1916 va pintar Mont-roig, Sant Ramon, en què apareix la capella vista des del tram final del camí vell que arriba des del poble. Aquesta relació entre paisatge, arquitectura i pintura de Miró és avui un dels atractius culturals del lloc.
8. El santuari i la identitat de Mont-roig
La Mare de Déu de la Roca no és només un monument religiós. Històricament ha estat un centre de devoció comarcal i un element fonamental de la identitat de Mont-roig.
La festa se celebra el 8 de setembre, amb peregrinació a l'ermita, missa, menjar popular i sardanes. També s'hi conserva el tradicional ball de coques, documentat ja el 1816.
9. Protecció patrimonial
Un fet relativament recent però important: el conjunt va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, l'any 2022.
La protecció no afecta únicament l'edifici religiós, sinó també part de l'entorn immediat, la roca, els camins i determinats elements associats al conjunt.
A més, el 2025 es van iniciar obres de conservació per valor de 170.000 €, destinades principalment a solucionar humitats i filtracions, recuperar canals de recollida d'aigua i protegir les pintures interiors.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari: