Les Bullangues de 1835
Quan Barcelona va cremar per construir la ciutat que avui coneixem
El contrast d'un escenari quotidià
La Rambla és plena de turistes. A la Boqueria se sent el bullici dels venedors, i davant del Liceu la gent fa fotografies sense pressa. Costa imaginar que, fa gairebé dos segles, aquest mateix escenari estava envoltat de fum, flames i crits. Durant unes hores, Barcelona va deixar de ser una ciutat per convertir-se en un camp de batalla.
L'estiu de la revolta popular
Aquell estiu de 1835, ningú podia imaginar que una revolta popular acabaria canviant per sempre la història de Catalunya. Els convents van desaparèixer, una de les fàbriques més modernes d'Europa va quedar reduïda a cendres i el poder polític va perdre el control dels carrers.
«Els convents van desaparèixer, la modernitat industrial va cremar i el poder va perdre el control dels carrers en un estiu que ho va transformar tot.»
L'origen de la Barcelona contemporània
Les Bullangues de 1835 no van ser només una explosió de ràbia. Van marcar el naixement de la Barcelona contemporània.
Una ciutat a punt d'esclatar
Murs, malalties i misèria: els ingredients de la tempesta perfecta
La Barcelona darrere les muralles
Per entendre què va passar, cal imaginar una Barcelona molt diferent de l'actual. Encara estava encerclada per muralles. Els carrers eren estrets, bruts i sobrepoblats. La indústria començava a transformar la ciutat, però la major part de la població vivia en unes condicions molt dures.
El setge de la guerra, la misèria i la malaltia
Mentrestant, Catalunya patia la Primera Guerra Carlina. La combinació d'un conflicte bélic i la inestabilitat social va sumir la població en una crisi profunda:
■ L'economia s'enfonsava.
■ Els aliments s'encarien dia a dia.
■ L'atur augmentava sense fre.
■ Una epidèmia de còlera acabava de deixar milers de famílies en una situació desesperada.
La ciutat era un barril de pólvora
Només faltava algú que encengués la metxa.
La revolta no va començar a Barcelona
L'espurna de Reus que acabaria encenent tota la ciutat comtal
L'origen a cent quilòmetres de la capital
La història arrenca a gairebé cent quilòmetres de la capital. A Reus, el 22 de juliol de 1835, arribaven notícies terribles: una partida carlina havia massacrat diversos milicians liberals a Arnes.
L'esclat de la indignació popular
La indignació popular va esclatar immediatament davant la tragèdia. La tensió acumulada durant mesos es va canalitzar en una irrupció de violència sense frens als carrers de la vila.
«Morin els caps pelats!»
Al ritme d'aquest crit, la multitud va incendiar diversos convents.
Aquell crit de guerra i revolta no es va quedar a les comarques tarragonines: en qüestió de dies acabaria arribant i ressonant amb força a la mateixa Barcelona.
Un bou va encendre la ciutat
De la festa d'El Torín a la revolta als carrers de Barcelona
La diada de Sant Jaume a El Torín
El 25 de juliol, dia de Sant Jaume, milers de barcelonins assistien a una cursa de braus a la plaça d'El Torín, situada a la Barceloneta. La tarda havia de ser una festa, però els bous van sortir mansos.
De la decepció a l'esclat de violència
El público va començar a xiular i de seguida van arribar els insults. Finalment, la tensió va escalfar els ànims fins que les graderies van començar a trencar-se.
L'excusa d'una ràbia acumulada
Avui pot semblar una reacció exagerada. Però aquell bou només va ser l'excusa: la ràbia ja feia mesos que s'acumulava.
El punt de no retorn
Quan la multitud va abandonar la plaça arrossegant el cos d'un dels animals morts pels carrers, Barcelona havia deixat enrere qualsevol possibilitat de tornar a la normalitat.
La Rambla es va convertir en un infern
La crema dels convents que va canviar l'urbanisme de la ciutat per sempre
El foc que es veia des de tota la ciutat
Aquella nit les flames es podien veure des de tota la ciutat. Un darrere l'altre van començar a cremar els grans convents religiosos que dominaven el centre humà i cultural de la capital.
De recintes religiosos a icones de la ciutat
La destrucció va obrir de bat a bat l'espai urbà. Els principals centres afectats i la seva transformació posterior van ser:
■ Sant Josep: Avui hi trobem el Mercat de la Boqueria.
■ Els Trinitaris: Actualment és el solar que ocupa el Gran Teatre del Liceu.
■ Altres convents: També van desaparèixer el Carme, Santa Caterina, Sant Agustí i els Dominics.
La naixença del nou espai públic
Barcelona canviava de forma davant dels ulls dels seus habitants. Molts dels espais públics que avui considerem emblemàtics existeixen precisament perquè aquells edificis religiosos van desaparèixer aquella nit.
Sabies que...?
Si avui passeges pel Mercat de la Boqueria, estàs caminant exactament sobre l'antic convent de Sant Josep.
El primer atac contra la Revolució Industrial
Quan la por a la tecnologia i als acomiadaments va encendre El Vapor
Una nova amenaça tecnològica
Uns dies més tard, la revolta va dirigir la seva mirada cap a una altra amenaça. Ja no era una institució religiosa: aquesta vegada era tecnològica.
El símbol del futur davant la por obrera
La Fàbrica Bonaplata, coneguda popularment com El Vapor, representava el futur com a primera gran fàbrica espanyola equipada amb màquines de vapor. Tanmateix, molts obrers no hi veien progrés sinó la certesa dels acomiadaments i la misèria.
L'incendi de El Vapor
La fàbrica va acabar envoltada pel foc en un atac directe contra la mecanització.
El naixement del ludisme a Catalunya
Aquella nit Catalunya va viure el primer gran episodi de ludisme, el moviment social que lluitava contra les màquines per por de perdre la feina i el propi sustent.
Les conseqüències encara són visibles
Com la revolta popular va dibuixar el mapa de la ciutat moderna
Més enllà del canvi polític
Les Bullangues no només van canviar el govern. Van canviar Barcelona per sempre.
El naixement de la ciutat moderna
Sense aquells incendis i la posterior transformació de l'espai urbà, probablement avui no existirien:
■ El Mercat de la Boqueria tal com el coneixem.
■ El Gran Teatre del Liceu.
■ Bona part dels espais oberts del centre històric.
■ La profunda reforma urbana del segle XIX.
El naixement d'una nova era
De les cendres dels convents va néixer una ciutat més oberta, més industrial i molt més liberal.
Un passeig per la Barcelona de les Bullangues
Quan la història continua bategant sota els nostres peus
Ruta pels escenaris de la revolta
Si avui vols seguir les petjades d'aquells fets, pots recórrer aquest itinerari a peu pel centre de la ciutat:
Plaça de la Barceloneta: Antic emplaçament d'El Torín.
La Rambla: Recorregut central dels revoltats.
Mercat de la Boqueria: Antic convent de Sant Josep.
Gran Teatre del Liceu: Convent dels Trinitaris.
Mercat de Santa Caterina: Antic convent dominic.
Pla de Palau: Escenari de l'assassinat del general Bassa.
En menys de dues hores pots caminar pels mateixos escenaris on es va decidir una part fonamental del futur de Barcelona.
Quan la història continua sota els nostres peus
Les Bullangues de 1835 no són només un episodi de violència. Són el moment precís en què Barcelona va deixar enrere el vell món.
Cada vegada que travessem la Rambla, comprem a la Boqueria o assistim a una funció al Liceu, estem caminant sobre les cicatrius d'aquella revolta.
Pedra i foc
La ciutat que avui contemplem no es va construir únicament amb pedra. També es va construir amb foc.